Com és

Súria és un municipi de la comarca del Bages, situat en la Depressió Central Catalana. S’ubica entre dues ciutats importants: Solsona i Manresa, tot i que hi ha una relació més directe amb aquesta segona perquè la distància és menor. A més a més, hi trobem els serveis sanitaris, administratius, oci, etc. que utilitzen els suriencs i surienques. La seva superfície és de 23'53 km²  (que equival a 3.000 camps de futbol). És petit, té uns 6.400 habitants.

El municipi sobreviu gràcies a la producció de la Mina; cal tenir en compte que aproximadament a cada família hi ha un membre que hi treballa, com a mínim.

No és un poble unificat, sinó que els barris que el conformen estan separats els uns dels altres. Això és degut perquè el nucli sorgit a dalt del turó, esdevingué amb el pas del temps un espai massa petit tenint en compte les necessitats demogràfiques. Així que es formà el barri vell anomenat: El Poble Vell. En creíxer, va estendre's per les seves vessants arribant a formar els nou barris actuals: St. Jaume, Zona Centre, Cal Trist, Fusteret, Colònia Sta. Maria, Salipota, Bellavista i Joncarets.

La part vella, com a la majoria de pobles, està formada per carrers estrets, empedrats i amb cases petites de pedra, envoltades per una muralla. A la plaça major del barri, on es troben els carrers principals, hi ha l’antic ajuntament.  Al costat d’aquesta, hi trobem l’església del Roser. Per altra banda, a Súria també hi trobem la part més moderna, que es caracteritza per tenir un carrer principal al costat del riu, on es centra el moviment comercial.

El riu Cardener és un element important perquè el seu curs passa pel centre del municipi. Segons fonts primàries hem descobert que el curs del riu va ser alterat per tal de construir espais habitables. Va ser desviat tal com es pot veure en les imatges següents:

Viure en un poble té certs avantatges i inconvenients. És tranquil i s’hi respira un ambient càlid i proper que comporta una bona socialització. La Mina dóna una estabilitat i una seguretat en quant a les expectatives laborals. El principal inconvenient és la dependència de Manresa.